Destaques


Install LaTeX?

Sobre o Blog

Per què el gat de Schrödinger?


Erwin Schrödinger, físic, 1887 - 1961
Nobel de Física 1933

Per aquells familiaritzats amb el mon de la física, no els sorprendrà gaire el nom del bloc, per a tota l'altre gent, que desconegui el famós experiment d'Erwin Schrödinger... Quina millor manera d'estrenar el bloc que explicant, a nivell divulgatiu i d'una manera molt simplificada, l'experiment.
Cal dir, primer de tot, que el més sorprenent, es que, es tracte d'un experiment imaginari.
L'any 1935, Schrörindger, va tractar d'explicar els aspectes mes "estranys" de la mecànica quàntica mitjançant una analogia.
Va idear un sistema format per una caixa tancada, opaca, que contenia un gat, una ampolla de gas tòxic, una partícula radioactiva que tenia un 50% de probabilitats de desintegrar-se al cap de una hora i un dispositiu que connectava la partícula amb l'ampolla de gas, de tal manera, que, si la partícula es desintegrava, l'ampolla es trencaria matant el gat.
Tot el sistema depenia únicament del estat final de la partícula radioactiva, que actuava sota les lleis de la mecànica quàntica. D'aquesta manera, tant el gat com la partícula estaven sotmeses a les lleis quàntiques.
Aquestes lleis diuen que, el sistema compost per el gat, l'ampolla, la partícula, la caixa, i el sistema que tot ho connectava, no es podien separar. Ja que si es separaven, el sistema original es trencava, i les medicions que es fessin sobre ell, no serien medicions del sistema original.
Tot aixo tan enrrebesat, ve a dir, que, per saber que li havia passat al gat, no es podia obrir la caixa.
Per tant, la única manera de saber que li havia passat el gat, sense obrir la caixa, era fent prediccions.
Aixo ve a explicar una propietat física, anomenada superposició quàntica, que explica que el comportament de les partícules a nivell subatòmic no pot ser determinat per una norma estricte que defineixi la seva funció de ona.

Aquesta paradoxa ha estat tema de gran controvèrsia tant entre físics com filòsofs. De fet, han sorgit moltíssimes mes interpretacions que es poden fer del experiment. Potser, la mes famosa, es aquella que interpreta que el gat es viu en una dimensió, i mort, a un altre. Fins i tot, Stephen Hawkins, ha fet conya alguna vegada amb aquest tema.

2 comentaris:

quark ha dit...

En el fons, el que diu la paradoxa és que mentre la caixa estigui tancada, el gat no estarà viu ni mort, sino que viurà en un estat "quàntic" en que hi ha una certa probabilitat d'estar viu o mort. Ara bé, un cop obrim la caixa, el gat estarà viu o mort.
D'aquesta manera va voler visualitzar que la Quàntica no és determinista com la Mecànica Clàssica en que tot està perfectament establert.
De fet, Einstein no tenia gens clar això de la Quàntica, ja que era un determinista confès. D'aquí la famosa frase 'Déu no juga als daus'.

Francesc Serrat ha dit...

Ostres, molt bona l'anecdota.
No sabia que la frase habia sortit de l'animadversió d'einstein a la quàntica.

Publica un comentari a l'entrada